Una nova relació amb els periodistes i els mitjans

En l’últim post, feia un resum de l’estudi sobre periodisme digital The new normal for news, elaborat per Oriella PR, sobre com han influit les xarxes socials en els periodistes. Un repàs a les noves maneres de treballar dels periodistes i als valors que, malgrat tots els canvis en el panorama comunicatiu, encara es mantenen o que, fins i tot, tornen a aflorar amb força.

Però… i què en fem de totes aquestes dades i informació? Com podem tenir en compte aquest estudi a l’hora de relacionar-nos amb els mitjans? Com podem utlitzar-ho per millorar la nostra manera de treballar la comunicació?

Algunes conclusions, aprenentatges i pistes que en podem treure:

  • Els periodistes utilitzen els socialmedia com a font d’informació i per a promocionar-se ells mateixos. Per tant, si a més de proporcionar-los històries podem ajudar-los a promocionar-se com a professionals enllaçant els seus articles i mencionant els seus perfils, ens ho agrairan.
  • No estan entusiasmats en les històries prepackaged dels departaments de premsa, almenys no tant com dos anys abans en què la safata d’entrada del correu era parada obligada. Haurem de trobar noves fórmules per captar la seva atenció. Una possible opció, sempre fent-ne un ús racional, seria retornar als orígens: el telèfon!
  • Les xarxes socials ens donen l’oportunitat de mantenir diàlegs amb els periodistes, d’intervenir en notícies mentre s’estan produint o retransmetent, de crear nou tipus de continguts… Aprofitem-ho!
  • Si els mitjans confien en els influencers, una bona estratègia serà activar aquells que estiguin adormits. D’una banda, podem empoderar (via comunicació interna i formació de portaveus) els diferents agents de la nostra organització perquè puguin interactuar amb els mitjans i esdevenir una veu influent en pro a la marca. De l’altra, podem identificar acadèmics, think tanks i personalitats diverses afins a la nostra organització per tal de crear sinèrgies amb ells i que actuïn com a font pels mitjans de comunicació.

Finalment, cal tenir en compte un factor que l’estudi de Oriella PR apunta però que no analitza: el “periodisme de dades” o “data journalism”. O, dit d’una altra manera, la convergència entre les dades analítiques i el reporting.

El periodisme de dades és una tendència emergent, que ja s’està estenent entre algunes de les principals capçaleres mundials. Segons Oriella, The Guardian’s Data Blog és el millor exemple d’aquesta nova disciplina.

Captura de pantalla del post sobre la reacció de Twitter davant en discurs d'Obama.

Captura de pantalla del post sobre la reacció de Twitter davant en discurs d’Obama.

Justament aquesta setmana, podeu veure una mostra impressionant d’aquesta nova manera d’explicar la realitat en aquest post de la periodista Mona Chalabi sobre Com ha reaccionat Twitter al discurs de l’Estat de la Unió d’Obama. El post permet a l’usuari comparar gràficament tres factors: els hashtags més utilitzats a Twitter en cada moment i per cada estat dels Estats Units, en relació al discurs d’Obama.

En qualsevol cas, el periodisme de dades és una nova manera de presentar la informació que segur que té camp per córrer. Caldrà estar-ne pendent!

Anuncis

Com han influït les xarxes socials en els periodistes?

Conèixer i entendre quines són les dinàmiques i rutines periodístiques ha estat sempre clau per les organitzacions que volen aparèixer als mitjans. Però, segueixen sent les mateixes que fa 10 anys quan la influència del món online i les xarxes socials encara no havíen irromput amb força?

L’estudi sobre periodisme digital The new normal for news, elaborat per Oriella PR en base a entrevistes amb 500 periodistes de 14 països diferents, ens dóna una bona pista sobre quin impacte estan tenint les xarxes socials en els mitjans de comunicació tradicionals.

Aquí us en faig un resum, però si ho preferiu també podeu accedir a l’estudi complet.

Cada vegada té més pes el món online: els periodistes han canviat la seva manera de treballar i, tot i que alguns valors es mantenen o afloren, també canvien els tipus de fonts més reputades.

  • Cada vegada té més pes el món online

  1. Més periodistes que mai han confessat que la majoria dels seus lectors provenen de les versions online i no del paper, i que les avaluacions dels mitjans es basen en les mètriques digitals com ara els usuaris únics.
  2. Un terç dels mitjans publica les notícies online abans que guardar-les per l’edició en paper.
  3. El mòbil guanya popularitat en el model de negoci. Estan augmentant les apps de pagament per accedir a contingut dels mitjans.
  • Els periodistes han canviat la seva manera de treballar…

  1. L’ús de blogs com a font d’informació està creixent, però només quan els periodistes coneixen qui hi ha darrera la font.
  2. L’ús personal dels socialmedia per part dels periodistes també està augmentant, ja que consideren que és una bona manera de construir la seva marca personal. Per primera vegada a la proporció de periodistes actius a Twitter ha superat el 50% (Espanya està en el tercer lloc en nombre de periodistes a Twitter) i el 30% tenen els seus propis blogs. A més, cada vegada augmenta més l’ús del Google Plus.
  3. Un 25% dels periodistes diu que escriu múltiples versions de la mateixa història, mentre es va desenvolupant. Expliquen històries en temps real.
Ús de les xarxes socials per part dels periodistes dels diferents països participants a l'estudi

Ús de les xarxes socials per part dels periodistes dels diferents països participants a l’estudi

El nombre de periodistes que tuitegen ha augmentat un 12% en només un any

El nombre de periodistes que tuitegen ha augmentat un 12% en només un any

  • Tot i que alguns valors es mantenen o afloren…

  1. El 51% dels periodistes utilitzen els microblogs per trobar noves històries i hi confien, tot i que la seva credibilitat cau en picat quan el periodista no coneix qui hi ha darrera (només hi confia un 25%).
  2. La font d’informació més preuada pels periodistes (en un 59% dels casos) són les converses amb insiders (portaveus experts, com ara analistes i acadèmics)
  3. L’estudi revela que un terç dels periodistes rebutgen la idea d’acceptar històries preconfigurades per les organitzacions. En aquest sentit, destaca la següent dada: només un 7% dels periodistes considera que els comunicats de premsa en la safata d’entrada del seu correu són la principal “visita obligada” a l’hora de trobar una nova història, l’any 2011 eren el 20%.
El tipus de fonts d'informació a l'hora de trobar noves històries està variant.

El tipus de fonts d’informació a l’hora de trobar noves històries està variant.

  • També canvien els tipus de fonts més reputades.

  1. Ha davallat molt la confiança que els periodistes tenen en els portaveus corporatius de les organitzacions. Si, l’any 2012, el 24% dels periodistes hi confiaven com a font de notícies, el 2013 només ho fa un 16%. Les figures en què més ha baixat el nivell de confiança són els polítics i els caps de marketing.
  2. Pels periodistes, els acadèmics i experts tècnics tenen més credibilitat que no pas executius, portaveus de comunicació o polítics.
  3. Pel que fa a la confiança que genera cada tipus de font, el rànquing és el següent: acadèmics o experts, experts tècnics, persones anònimes, analistes, CEOs de l’empresa, ONG, govern, lectors, polítics, agències de relacions públiques, cap de marketing i, finalment, el community manager d’una organització.
El tipus de fonts més reputades i la seva variació respecte l'any anterior

El tipus de fonts més reputades i la seva variació respecte l’any anterior

Però… què en fem de totes aquestes dades?

En aquest altre post faig un recull de conclusions, pistes i aprenentatges que en podem treure i aplicar en la nostra relació amb els periodistes i els mitjans de comunicació.

Els periodistes què hi dieu? Esteu d’acord amb les dades d’aquest estudi?

10 conceptes a tenir en compte en l’estratègia a les xarxes socials

Les xarxes socials han irromput a les nostres vides i també a les de les empreses i organitzacions. Ens han sacsejat la manera de comunicar-nos i de relacionar-nos i ho segueixen fent perquè és un món en canvi i evolució constant. Però malgrat el canvi sigui constant i el que és vàlid avui potser ja no ho és demà, aquí teniu algunes guies de com actuar: 10 conceptes a tenir en compte!

  • 1. INTERNET I LES XARXES SOCIALS SÓN I SERAN DETERMINANTS

Segons dades de l’INE, l’Eurostat i la Fundación Telefònica, el nombre d’usuaris d’internet, el nombre de llars amb banda ample, el nombre de dispositius mòbils amb connexió a internet i el percentatge de compres online no para de créixer. Veient el ritme de creixement d’internet i la implementació a qualsevol lloc i moment de les nostres vides, una organització no només no pot donar l’esquena a aquesta realitat, sinó que l’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar la seva estratègia.

Algunes dades:
Llars amb ordinador: 73’9% (2012) vs. 66,7% (2004) 
Amb connexió de banda ampla:  52,3% (2012) vs. 14’7% (2004)
(Font: INE)

Població que ha comprat online en els últims 3 mesos: 20% (2012) vs. 5% (2004) 
(Font: Eurostat)

En un any, entre el 2011 i el 2012, el nombre de dispositius mòbils amb connexió a internet s’ha multiplicat:
per 3 en el cas dels telèfons mòbils
per 7 en el cas de les tauletes
per 9 en el cas de les televisions
(Font: La Sociedad de la información en España 2012, informe de la Fundación Telefónica)

Evolució dels dipositius amb connexió a internet el 2011 al 2012. Estudi Fundació Telefónica

Evolució dels dipositius amb connexió a internet el 2011 al 2012. Estudi Fundació Telefónica

  • 2. DEL MONÒLEG A LA COL·LABORACIÓ, DE LA QUANTITAT A LA QUALITAT

El model comunicatiu ha canviat radicalment en els últims anys. Hem passat del monòleg dels mitjans tradicionals del segle XX, a la interacció de les primeres webs i després a la web 2.0 que va permetre i fomentar la conversa. Ara ja estem anant un pas més enllà, i el que es busca ja no és només la conversa sinó la col·laboració.

Aquest nou model comunicatiu ha comportat també un canvi en el marketing i la publicitat: ja no guanya qui més comunica sinó qui millor comunica, qui té un contingut de millor qualitat.

Un exemple d’això el trobem en la campanya de l’aerolínia canadenca WestJet que aquest Nadal està arrasant a les xarxes socials amb aquest vídeo:

  • 3. JA NO ÉS IMPORTANT EL QUE DIC JO

Si algú diu de mi que ofereixo un mal servei, significa que ofereixo un mal servei? I si enlloc de dir-ho un, ho diuen mil? És més veritat? I si ho diuen milions de persones? El que jo sóc és el que jo dic que sóc? O és el que els altres diuen de mi?

Quan el model era el monòleg, la gent ja parlava de les marques i les recomanava o desaconsellava als amics i familiars. Això no ha canviat, però ara és a gran escala. De manera que el que els altres diuen de mi cada vegada té més repercussió i és més important.

  • 4. NO TOTES LES XARXES SOCIALS SÓN IGUALS

Cada xarxa social té la seva pròpia dinàmica i els seus punts forts o febles. Així, per exemple, Facebook dóna molta visibilitat de marca i permet que les nostres comunicacions vagin molt lluny però, en canvi, no aporta gaire quant a SEO, és a dir en posicionament als buscadors. En el cas de Youtube, en quant a visibilitat de marca i viralitat és molt útil però, per contra, no acostuma a aportar gaire tràfic a les webs corporatives.

Així doncs, cal tenir clares les característiques de cada xarxa perquè això ens ajudarà a determinar quines hem utilitzar, com i per a què.

Aquí teniu un interessant esquema sobre les diferents xarxes socials i les seves característiques, elaborat per Dosdoce.com.

"Chuleta de las redes sociales", de Dosdoce.com

“Chuleta de las redes sociales”, de Dosdoce.com

  • 5. NO TIREM AMPOLLES AL MAR, NECESSITEM UN PLA 

Començar a llençar missatges a les xarxes socials sense haver definit objectius, públics, estratègies, to, freqüència, calendari o recursos seria tan efectiu com escriure un missatge en un paper, posar-lo dins una ampolla, tirar l’ampolla al mar, creuar els dits i esperar que arribi allà on volem arribar.

Necessitem un pla. I no pot ser un pla qualsevol, ha de ser el millor.

Llençar missatges sense una estratègia, seria com llençar al mar un missatge dins una ampolla.

Llençar missatges sense una estratègia, seria com llençar al mar un missatge dins una ampolla.

  • 6. EL PLA A LES XARXES HA D’ACOMPANYAR L’ESTRATÈGIA GLOBAL

El nostre pla de comunicació a les xarxes socials ha de respondre a les nostres necessitats i objectius com a organització, ha de ser coherent i estar en consonància amb el Pla de comunicació i ha de respondre a l’estratègia global de l’organització.

Per definir el nostre pla és important identificar les nostres fortaleses i debilitats a les xarxes, definir els nostres públics i els nostres objectius, i marcar-nos quines campanyes i accions farem, amb quina planificació i calendari i utilitzant quins recursos.

  • 7. SIGUES REAL I CONSTANT, I FOCALITZA

Per fer una bona estratègia a les xarxes cal seguir tres consells bàsics, segons detalla William Arruda en un article a la Revista Forbes.

A) Sigues real i autèntic: per aconseguir bones relacions virtuals cal ser real, humà i autèntic

B) Focalitza: és impossible arribar a tot arreu i conversar amb tothom. Pregunta’t on està la teva audiència i a on participa. Vés a aquetes xarxes i fes-t’hi present per connectar amb el teu públic. Fes comentaris per atreure’ls cap als teus perfils.

C) Sigues constant: les xarxes socials només funcionen si t’hi dediques, les relacions fortes s’aconsegueixen a base d’interaccions regulars.

  • 8. CAL APORTAR VALOR

Tu què vens? Vens pel·lícules infantils o vens somnis fets realitat? Vens tecnologia o vens innovació? Vens cervesa o vens amistat? Vens calefacció o vens benestar? De productes o serveis similars al mercat n’hi ha un munt, la qüestió és aportar un valor per tal de diferenciar-nos.

En el cas de les xarxes socials, cal aportar valor no només per diferenciar-nos sinó també per donar motius per seguir-nos als nostres possibles seguidors. El nostre públic no vol parlar amb nosaltres, nosaltres no som els seus amics; el nostre públic el que vol és que els aportem valor a través de les xarxes. La forma de fer-ho? Pot ser molt variada: des de descomptes i ofertes, a consells i informació rellevant, entre d’altres. Imaginació al poder!

  • 9. NO NOMÉS PUBLICAR, TAMBÉ ANALITZAR

Si no analitzo l’impacte de les meves accions i campanyes, no podré detectar si estic tenint èxit o no. Per a analitzar l’efectivitat cal ser constant, establir campanyes molt delimitades en el temps per poder-ne avaluar els efectes i tenir en compte múltiples variables.

Podem utilitzar les eines d’anàlisi de les pròpies xarxes, com ara les estadístiques de Facebook, i complementar-les amb d’altres programes com el Baròmetre Agorapulse o Google Analytics.

Elaborar les nostres pròpies graelles i informes de seguiment amb l’objectiu de portar un control hi pot ajudar.

  • 10. ALGUNS CONSELLS A NO SEGUIR

Més enllà de seguir una estratègia coherent i tenir un pla de comunicació que ens serveixi com a full de ruta, cal tenir clares quines són les regles del joc a les xarxes socials per evitar trencar-les. Aquí teniu alguns consells a no seguir:

  • Yo he venido a hablar de mi libro.
    A mi m’és igual el que interessi a la gent i els temes dels que més es parli, jo parlo de mi, que per això estic a les xarxes socials.
  • M’encanta parlar sol.
    No estic aquí per conversar sinó per fer un discurs.
  • Passo de l’actualitat.
    M’és igual que sigui Nadal, l’aniversari d’un mite o que hagi esclatat un conflicte mundial, jo programo els meus tuits i a descansar!
  • Per què treballar?
    Copio tuits, robo fotos, publico exactament el mateix missatge a tot arreu (Facebook, Twitter, Instagram, Linkedin…)
  • Yo pasu de pumpeu fabra  i, a +, la #la #meva #tecla #preferida #és #aquesta

Us ha servit? Creieu que hi ha algun consell més a tenir en compte? Digueu la vostra als comentaris!

Curs: Gestió eficaç de les xarxes socials

Les xarxes socials i el seu impacte han fet que la majoria d’empreses i organitzacions socials s’hagin llençat a Facebook i Twitter però tenim les eines i els recursos per treure’n tot el suc?

Després de més de 4 anys gestionant perfils i pàgines institucionals de Facebook i Twitter, he comprovat la importància de tenir una estratègia a la xarxa i seguir una bona planificació. Els propers dimarts 19 i 26 de novembre impartiré el curs Gestió eficaç de les xarxes socials a Aposta, Escola Empresarial Cooperativa, amb l’objectiu de donar claus i eines concretes per a fer una millor gestió de les xarxes.

El curs està adreçat als responsables i tècnics de comunicació de cooperatives, entitats socials, institucions o empreses privades. A més, està pensat perquè cadascú pugui començar a aplicar els coneixements adquirits al seu propi cas fins i tot durant el curs, gràcies al lliurament de material de suport i apartats pràctics. Els alumnes acabaran el curs havent començat ja a definir el seu propi Pla de comunicació a les xarxes socials.

Programa del curs:

Introducció

  1. Tendències a internet
  2. Què són les xarxes socials
  3. Principals xarxes socials, característiques i diferències
  4. Per què la gent està a les xarxes i per què hauríem de ser-hi nosaltres?

Com treure el màxim profit a les xarxes?

  1. Primer de tot, necessitem un pla
  2. Abans de res, fes-te 3 preguntes
  3. Com ha de ser el nostre pla?
  4. Tres consells per una bona estratègia
  5. El Pla de comunicació, pas a pas: definició de públics, definició d’objectius, anàlisi de la competència, passos per assolir els objectius, els missatges, com fer continguts virals, com mesurar l’èxit.
  6. Com carregar-te la imatge corporativa a les xarxes. Evitem-ho!

Facebook i Twitter, aspectes concrets

  1. Característiques principals
  2. Recull de consells per fer-ne promoció
  3. Administrar Facebook i Twitter: eines de gestió
  4. Anàlisi de resultats: eines per mesurar la influència a les xarxes

DADES DEL CURS

Gestió eficaç de les xarxes socials
Dies: Dimarts 19 i 26 de novembre
Horari: De 15:30 a 19:30 hores
Lloc: Aposta SCCL (c. Premià, 15 1a planta – 08014 Barcelona)
(Metro: Plaça de Sants o Sants Estació)
Preus: Diferents preus per a socis i no socis. El curs és pot bonificar per deduir part del cost a les quotes de la Seguretat Social.
Més informació i inscripcions a través de la web d’Aposta

Aposta

I tu? Ets de Facebook o de Twitter?

Foto de Flickr: clasesdeperiodismo

Foto de Flickr: clasesdeperiodismo

A mi no em trobareu a Facebook, o almenys no a dia d’avui, no em trobareu entre els 1.000 milions d’usuaris que té. No em va agafar la febre de Facebook en el seu moment i, malgrat que les reticències inicials en el meu entorn proper s’anaven esvaint per aquella sensació de “qui no està a Facebook no existeix”, jo vaig seguir pensant “quina gràcia té penjar la teva vida privada a internet?”.

Ara ja fa temps que ningú no m’insisteix, però va haver-hi una època en què semblava que portés una pistola al clatell guiant-me cap a la gola del llop. I no sabia què era pitjor, si el que tenia davant o el que tenia darrera. Les preguntes amb to impertinent “no tens Facebook?” s’intercalaven amb les invitacions emmetzinades “va… fes-te un Facebook”. Fins i tot un parell de bons amics em van arribar a obrir un perfil en nom meu que, per sort, quan em va arribar el correu per fer la confirmació vaig poder tirar enrere!

Sembla increïble, oi? És cert. Allò em va posar en alerta i em va enrocar en la meva postura. Allò i el fet d’haver de gestionar professionalment diferents perfils i pàgines de Facebook: vaig comprovar que, efectivament, no m’interessava ser-hi.

Llavors va aparèixer Twitter i jo em vaig afegir el carro tal i com ho havia fet en el cas de Facebook: a nivell professional i gestionant perfils en què el meu nom no hi sortia per enlloc. I, per sorpresa meva, vaig descobrir que Twitter és una altra cosa.

Al meu entendre, Twitter és una xarxa més professional que personal, és una xarxa d’interessos més que de xafarderies, és més per conèixer i seguir gent nova que no pas per estar connectat amb els amics de sempre. I així com no veia, i no acabo de veure del tot, el sentit de traslladar a Facebook la teva vida privada i la teva xarxa de contactes offline, si que veig un gran potencial a Twitter per estar en contacte amb gent que té els mateixos interessos que tu per molt que no siguin del teu entorn proper.

I jo em pregunto, l’ús que se’n fa deu venir marcat pel funcionament de la xarxa? Seguir sense demanar permís versus sol·licitar amistat, missatges curts normalment acompanyats d’enllaços versus comentaris que no cal que enllacin enlloc, gestionar tu mateixa què hi penges versus poder ser etiquetada en una foto, cerques per pàgina o persona versus #hashtags…

D’altra banda, Facebook és del 2004 – del 2007 en la seva versió en espanyol-, és a dir, va néixer en una època en que els mòbils només trucaven i enviaven sms. Twitter, en canvi, nascut el 2006, s’ha sabut adaptar molt millor a aquesta època de connectivitat total i constant. Ho demostra el fet que el 60% dels 400 milions de tuits enviats cada dia s’enviïn des de dispositius mòbils, la majoria telèfons.

Per mi, Twitter és modern, útil, una nova forma de comunicar-se i una eina amb molt potencial. En canvi, Facebook representa la versió moderna de la plaça del poble. No nego l’impacte comunicatiu que ha tingut i que té en la història de la comunicació però, al cap i a la fi, al meu entendre, és la modernització d’una comunicació que s’ha fet des del principi dels temps.

Així doncs, jo em quedo amb Twitter. I per això, ara si, m’hi trobareu entre els 232 milions d’usuaris actius que té: @laiacurcoll.

I tu de qui ets? De Facebook? De Twitter? Dels dos?