Una nova relació amb els periodistes i els mitjans

En l’últim post, feia un resum de l’estudi sobre periodisme digital The new normal for news, elaborat per Oriella PR, sobre com han influit les xarxes socials en els periodistes. Un repàs a les noves maneres de treballar dels periodistes i als valors que, malgrat tots els canvis en el panorama comunicatiu, encara es mantenen o que, fins i tot, tornen a aflorar amb força.

Però… i què en fem de totes aquestes dades i informació? Com podem tenir en compte aquest estudi a l’hora de relacionar-nos amb els mitjans? Com podem utlitzar-ho per millorar la nostra manera de treballar la comunicació?

Algunes conclusions, aprenentatges i pistes que en podem treure:

  • Els periodistes utilitzen els socialmedia com a font d’informació i per a promocionar-se ells mateixos. Per tant, si a més de proporcionar-los històries podem ajudar-los a promocionar-se com a professionals enllaçant els seus articles i mencionant els seus perfils, ens ho agrairan.
  • No estan entusiasmats en les històries prepackaged dels departaments de premsa, almenys no tant com dos anys abans en què la safata d’entrada del correu era parada obligada. Haurem de trobar noves fórmules per captar la seva atenció. Una possible opció, sempre fent-ne un ús racional, seria retornar als orígens: el telèfon!
  • Les xarxes socials ens donen l’oportunitat de mantenir diàlegs amb els periodistes, d’intervenir en notícies mentre s’estan produint o retransmetent, de crear nou tipus de continguts… Aprofitem-ho!
  • Si els mitjans confien en els influencers, una bona estratègia serà activar aquells que estiguin adormits. D’una banda, podem empoderar (via comunicació interna i formació de portaveus) els diferents agents de la nostra organització perquè puguin interactuar amb els mitjans i esdevenir una veu influent en pro a la marca. De l’altra, podem identificar acadèmics, think tanks i personalitats diverses afins a la nostra organització per tal de crear sinèrgies amb ells i que actuïn com a font pels mitjans de comunicació.

Finalment, cal tenir en compte un factor que l’estudi de Oriella PR apunta però que no analitza: el “periodisme de dades” o “data journalism”. O, dit d’una altra manera, la convergència entre les dades analítiques i el reporting.

El periodisme de dades és una tendència emergent, que ja s’està estenent entre algunes de les principals capçaleres mundials. Segons Oriella, The Guardian’s Data Blog és el millor exemple d’aquesta nova disciplina.

Captura de pantalla del post sobre la reacció de Twitter davant en discurs d'Obama.

Captura de pantalla del post sobre la reacció de Twitter davant en discurs d’Obama.

Justament aquesta setmana, podeu veure una mostra impressionant d’aquesta nova manera d’explicar la realitat en aquest post de la periodista Mona Chalabi sobre Com ha reaccionat Twitter al discurs de l’Estat de la Unió d’Obama. El post permet a l’usuari comparar gràficament tres factors: els hashtags més utilitzats a Twitter en cada moment i per cada estat dels Estats Units, en relació al discurs d’Obama.

En qualsevol cas, el periodisme de dades és una nova manera de presentar la informació que segur que té camp per córrer. Caldrà estar-ne pendent!

Anuncis

Com han influït les xarxes socials en els periodistes?

Conèixer i entendre quines són les dinàmiques i rutines periodístiques ha estat sempre clau per les organitzacions que volen aparèixer als mitjans. Però, segueixen sent les mateixes que fa 10 anys quan la influència del món online i les xarxes socials encara no havíen irromput amb força?

L’estudi sobre periodisme digital The new normal for news, elaborat per Oriella PR en base a entrevistes amb 500 periodistes de 14 països diferents, ens dóna una bona pista sobre quin impacte estan tenint les xarxes socials en els mitjans de comunicació tradicionals.

Aquí us en faig un resum, però si ho preferiu també podeu accedir a l’estudi complet.

Cada vegada té més pes el món online: els periodistes han canviat la seva manera de treballar i, tot i que alguns valors es mantenen o afloren, també canvien els tipus de fonts més reputades.

  • Cada vegada té més pes el món online

  1. Més periodistes que mai han confessat que la majoria dels seus lectors provenen de les versions online i no del paper, i que les avaluacions dels mitjans es basen en les mètriques digitals com ara els usuaris únics.
  2. Un terç dels mitjans publica les notícies online abans que guardar-les per l’edició en paper.
  3. El mòbil guanya popularitat en el model de negoci. Estan augmentant les apps de pagament per accedir a contingut dels mitjans.
  • Els periodistes han canviat la seva manera de treballar…

  1. L’ús de blogs com a font d’informació està creixent, però només quan els periodistes coneixen qui hi ha darrera la font.
  2. L’ús personal dels socialmedia per part dels periodistes també està augmentant, ja que consideren que és una bona manera de construir la seva marca personal. Per primera vegada a la proporció de periodistes actius a Twitter ha superat el 50% (Espanya està en el tercer lloc en nombre de periodistes a Twitter) i el 30% tenen els seus propis blogs. A més, cada vegada augmenta més l’ús del Google Plus.
  3. Un 25% dels periodistes diu que escriu múltiples versions de la mateixa història, mentre es va desenvolupant. Expliquen històries en temps real.
Ús de les xarxes socials per part dels periodistes dels diferents països participants a l'estudi

Ús de les xarxes socials per part dels periodistes dels diferents països participants a l’estudi

El nombre de periodistes que tuitegen ha augmentat un 12% en només un any

El nombre de periodistes que tuitegen ha augmentat un 12% en només un any

  • Tot i que alguns valors es mantenen o afloren…

  1. El 51% dels periodistes utilitzen els microblogs per trobar noves històries i hi confien, tot i que la seva credibilitat cau en picat quan el periodista no coneix qui hi ha darrera (només hi confia un 25%).
  2. La font d’informació més preuada pels periodistes (en un 59% dels casos) són les converses amb insiders (portaveus experts, com ara analistes i acadèmics)
  3. L’estudi revela que un terç dels periodistes rebutgen la idea d’acceptar històries preconfigurades per les organitzacions. En aquest sentit, destaca la següent dada: només un 7% dels periodistes considera que els comunicats de premsa en la safata d’entrada del seu correu són la principal “visita obligada” a l’hora de trobar una nova història, l’any 2011 eren el 20%.
El tipus de fonts d'informació a l'hora de trobar noves històries està variant.

El tipus de fonts d’informació a l’hora de trobar noves històries està variant.

  • També canvien els tipus de fonts més reputades.

  1. Ha davallat molt la confiança que els periodistes tenen en els portaveus corporatius de les organitzacions. Si, l’any 2012, el 24% dels periodistes hi confiaven com a font de notícies, el 2013 només ho fa un 16%. Les figures en què més ha baixat el nivell de confiança són els polítics i els caps de marketing.
  2. Pels periodistes, els acadèmics i experts tècnics tenen més credibilitat que no pas executius, portaveus de comunicació o polítics.
  3. Pel que fa a la confiança que genera cada tipus de font, el rànquing és el següent: acadèmics o experts, experts tècnics, persones anònimes, analistes, CEOs de l’empresa, ONG, govern, lectors, polítics, agències de relacions públiques, cap de marketing i, finalment, el community manager d’una organització.
El tipus de fonts més reputades i la seva variació respecte l'any anterior

El tipus de fonts més reputades i la seva variació respecte l’any anterior

Però… què en fem de totes aquestes dades?

En aquest altre post faig un recull de conclusions, pistes i aprenentatges que en podem treure i aplicar en la nostra relació amb els periodistes i els mitjans de comunicació.

Els periodistes què hi dieu? Esteu d’acord amb les dades d’aquest estudi?