Com evitar la memòria-polvoró (I)

La memòria d’una organització, així, tal qual, costa d’empassar.

És com un polvoró. Se suposa que t’hauria d’agradar perquè és típic, tradicional i només passa un cop a l’any, però en canvi, t’ofega una mica. T’ofega encara que tinguis sort i no t’agafi tos amb el polvoró a la boca…

La memòria costa d’empassar fins i tot internament, per què negar-ho? És temut aquell moment en què algú de l’equip deixa caure un “hem de començar a pensar en la memòria”.

I és que la memòria, com els polvorons, és la traca final, una traca final que no ve mai sola. En aquest cas, però, no culmina l’escudella, la carn d’olla, el rostit, les neules i els torrons; sinó que s’afegeix al menú de cada dia: actualitzacions de la web i les xarxes socials, enviament de butlletins, notes de premsa, campanyes de promoció i, potser, fins i tot la revista (si encara hi ha revista, que aquest és un altre tema).

Els que ens dediquem a la comunicació sabem que la memòria és un element important. És el document que recull l’essència de l’entitat, el que visibilitza la feina feta. Però també sabem que molt sovint externament no hi ha qui s’ho empassi.

Aquells documents de 30 i pico pàgines (amb sort) en què la gran majoria són repetides d’un any a l’altre no atrauen ni inciten a la lectura. A més, en els últims anys, per allò de reduir costos, hem passat de memòries a tot color a memòries a dues tintes, cosa que encara les fa més monòtones.

Llavors, per què seguir fent la memòria de sempre?

Els últims dos anys, des dels Lluïsos de Gràcia amb l’ajuda de l’estudi de disseny gràfic Verd Disseny, hem apostat per fer una memòria molt reduïda.

Hem passat de la memòria 2010-11, de 44 pàgines, a la memòria 2011-12 que era en format de gran quadríptic i a l’última, la memòria 2012-13, que és en format de gran tríptic (si, només té 6 pàgines!).

La memòria 2012-13 dels Lluïsos de Gràcia és en format de gran tríptic

La memòria 2012-13 dels Lluïsos de Gràcia és en format de gran tríptic

Hem comprovat els avantatges de fer memòries reduïdes:

  • Economia de missatges: diem menys però diem el que interessa
  • Estalvi econòmic en el cost de maquetació i en cost d’impressió
  • Permeten fer tirades més llargues i acaba servint com un document de presentació de l’entitat
  • En definitiva, les memòries reduïdes són més útils i digeribles

En el proper post donaré algunes claus concretes per evitar la memòria-polvoró.

Anuncis

3 thoughts on “Com evitar la memòria-polvoró (I)

  1. Magnífica la comparació de la “Memòria” amb un polvoró! Una comparació com aquesta és un on recurs comunicatiu a nivell “minimalista”. I si, gràcies a aquest bon començament, continues llegint et trobes una autèntica innovació en el camp de les memòries, les que heu fet els Lluïsos i Verds. Una troballa en aquests temps dels missatges de 140 caràcters!

  2. jo dedueixo que encara hi ha un alter avantatge d’aquest tipus de memòries: més lectors!!!! la comunicació sense receptors és simplement una xorrada.
    Molt bé, doncs, el nou enfocament que li doneu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s