Cinc claus per una comunicació eficaç

La comunicació de les organitzacions, tant la interna com l’externa, ve condicionada per un entramat de xarxes, actors, interessos, prejudicis, imatges, identitats i personalitats diferents.

A vegades sembla que calgui la quadratura del cercle per aconseguir dur a terme una comunicació eficaç, però si tenim en compte 5 aspectes fonamentals ja tenim molt de guanyat:

  • 1. No hem de ser el cambrer sinó el cuiner

Perquè la comunicació es percebi com a important en el si de l’organització i, per tant, s’hi destini el temps, recursos, personal i pressupost adient, no n’hi ha prou en dir que la comunicació és important.

El departament de comunicació ha de ser una eina al servei de l’organització, cal ajudar a l’organització a anar allà on vol anar i a ser el que vol ser. Cal construir les solucions que calgui en cada moment i formar-ne part.

Si aconseguim crear solucions transversals, amb sentit i amb poc cost, el responsable de comunicació se situarà al cor de l’organització i no a la perifèria.

No serà el cambrer a qui arriben els plats –és a dir, els temes, projectes o problemes- un cop dats i beneïts perquè els dugui a la sala –o sigui, perquè els comuniqui-, sinó que serà la persona que intervé a la cuina per escollir quin és el millor plat, el que els comensals es menjaran més a gust.

cuinercambrer

  • 2. L’estratègia està en els fets

Jo sóc una persona molt amable, que no ho veus? Sembla mentida que no ho vegis. No t’hi has fixat, o què? És que tu no et fixes mai en res, no tens criteri! Si és evident jo sóc súper amable! amable

El que és obvi que no funciona a la vida privada a vegades ho trobem a nivell d’organitzacions. I és que hem de vigilar de no cometre l’error de donar massa importància a les paraules i descuidar els fets.

L’objectiu final de la comunicació corporativa ha de ser alinear la reputació amb la identitat. És a dir, que ens vegin com ens veiem nosaltres.

Si volem aconseguir-ho hi ha dues coses que no podem fer sota cap concepte:

– No ser consistents: no puc dir (o fer) això avui, i demà dir (o fer) just el contrari.

– Dissociar el dir i el fer: no puc dir que sóc amable i en realitat no ser-ho.

Això implica que el responsable de comunicació haurà d’incidir en qüestions que, a priori, poden semblar que van més enllà de les seves funcions. El departament de comunicació ha d’actuar a nivell transversal, treballar intensament la comunicació però tenint en compte la globalitat de l’organització.

  • 3. Estar al costat del líder

Una pregunta important que cal fer-se és qui és el líder de l’organització i quin tipus de líder és? És una persona que té capacitat per transmetre idees i persuadir? Assumeix riscos? Pren decisions? Té visió estratègica i crea una línia estable d’actuació? És conscient del poder d’una bona comunicació?

Tant si el líder és així com si no, el principal repte del responsable de comunicació haurà de ser convèncer-lo de la importància de deixar-se aconsellar.

consell

En alguns casos caldrà fer-li entendre que la comunicació és clau i d’altres caldrà simplement recordar-li. En alguns casos caldrà empènyer-lo i estirar-lo, i en d’altres serà convenient frenar-lo o retenir-lo. En certes ocasions, fins i tot, caldrà suggerir-li que sigui un altre qui doni la cara en les comunicacions.

En qualsevol cas, però, el tipus de relació al que hauríem d’aspirar és sempre el mateix. Ni empènyer, ni estirar, ni frenar, ni retenir: acompanyar, de la manera més propera que es pugui.

  • 4. Tot (i tothom) comunica

Des del departament de comunicació controlem el contacte amb els mitjans, la presència a les xarxes, la imatge corporativa i tantes coses com podem. Però és impossible arribar a tot, perquè tot i tothom comunica.

totcomunica - Punts en comú

Un comentari negatiu d’un treballador a les xarxes socials o en una conversa per telèfon amb un soci o consumidor, pot tirar per terra hores de feina en un segon. I, en canvi, un comentari positiu i espontani, pot suposar un gran avantatge, un plus. Per això el departament de comunicació no pot descuidar la comunicació interna.

Tenir un equip motivat, que es cregui la missió i la visió de l’organització, que estigui a gust amb la feina i la manera de fer, en definitiva, tenir un equip que comparteixi la cultura de l’organització és un valor afegit a l’hora de comunicar.

Aconseguir-ho no és responsabilitat exclusiva del departament de comunicació, però una bona comunicació interna pot ajudar-hi molt. I això enllaça amb el cinquè i últim punt.

  • 5. Qui és audiència i qui és client?

Per qui treballa el departament de comunicació? Pels amos i els accionistes? Per la junta? Pel director? Pels treballadors? Pels clients i consumidors? Pels socis? La resposta és: per tothom.

grups - punts en comu

Sovint, en comunicació interna, es cau en l’error de veure la direcció com el client i els treballadors com a audiència. Per gestionar la comunicació interna de manera eficaç és clau que el departament de comunicació doni veu a tots els actors. Cal que estableixi canals adequats tant per parlar com per escoltar, cal que trobi un equilibri i afavoreixi una comunicació realment bidireccional.

En resum…

Formar part de les solucions, ajudar a l’organització a anar on vol anar, estar a la cuina i tenir una relació estreta amb el líder, i tenir cura de la comunicació interna són aspectes essencials per tal d’aconseguir una comunicació eficaç.

Hi estàs d’acord? Creus que falta algun punt?

Anuncis

4 thoughts on “Cinc claus per una comunicació eficaç

  1. Trobo que és un enfocament molt adequat, però que segurament exigeix un canvi cultural a moltes organitzacions.
    Una nova direcció o un equip que vulgui renovar una organització pot veure en aquestes 5 claus una eina de transformació molt important.
    En canvi, un director convencional, que se senti sobrepassat pel dia a dia, que li faci por un canvi massa ràpid, que tingui un estil de gestió conservador… li pot fer por. Concretament li pot fer por que el responsable de comunicació li exigeixi massa coses a ell i el forci a donar passos que no s’ha plantejat de fer…
    En fi, una petita reflexió que val pel que val…

    • Efectivament és un plantejament que serà més fàcil o més difícil d’implementar en funció de la cultura de l’organització. I, sens dubte, dependrà molt de si la la direcció s’ho creu i fa una aposta en aquest sentit.
      En qualsevol cas, em sembla que des de comunicació s’ha d’anar insistint per caminar en aquesta direcció!
      Moltes gràcies per la reflexió i aportació, molt oportuna!

  2. Interessant article Laia, encertada la samblança amb els cuiners i els cambrers. Es diu que la cuina és l’ànima d’un restaurant i com a responsable de la comunicació d’una entitat imagine que has de treballar colze amb colze amb la direcció per donar una bona imatge corporativa, controlant la comunicació des del mateix moment que arriba la matèria prima a la “cuina” fins que es serveix el plat. Bon blog Laia, a seguir endavant :)))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s