I tu? Ets de Facebook o de Twitter?

Foto de Flickr: clasesdeperiodismo

Foto de Flickr: clasesdeperiodismo

A mi no em trobareu a Facebook, o almenys no a dia d’avui, no em trobareu entre els 1.000 milions d’usuaris que té. No em va agafar la febre de Facebook en el seu moment i, malgrat que les reticències inicials en el meu entorn proper s’anaven esvaint per aquella sensació de “qui no està a Facebook no existeix”, jo vaig seguir pensant “quina gràcia té penjar la teva vida privada a internet?”.

Ara ja fa temps que ningú no m’insisteix, però va haver-hi una època en què semblava que portés una pistola al clatell guiant-me cap a la gola del llop. I no sabia què era pitjor, si el que tenia davant o el que tenia darrera. Les preguntes amb to impertinent “no tens Facebook?” s’intercalaven amb les invitacions emmetzinades “va… fes-te un Facebook”. Fins i tot un parell de bons amics em van arribar a obrir un perfil en nom meu que, per sort, quan em va arribar el correu per fer la confirmació vaig poder tirar enrere!

Sembla increïble, oi? És cert. Allò em va posar en alerta i em va enrocar en la meva postura. Allò i el fet d’haver de gestionar professionalment diferents perfils i pàgines de Facebook: vaig comprovar que, efectivament, no m’interessava ser-hi.

Llavors va aparèixer Twitter i jo em vaig afegir el carro tal i com ho havia fet en el cas de Facebook: a nivell professional i gestionant perfils en què el meu nom no hi sortia per enlloc. I, per sorpresa meva, vaig descobrir que Twitter és una altra cosa.

Al meu entendre, Twitter és una xarxa més professional que personal, és una xarxa d’interessos més que de xafarderies, és més per conèixer i seguir gent nova que no pas per estar connectat amb els amics de sempre. I així com no veia, i no acabo de veure del tot, el sentit de traslladar a Facebook la teva vida privada i la teva xarxa de contactes offline, si que veig un gran potencial a Twitter per estar en contacte amb gent que té els mateixos interessos que tu per molt que no siguin del teu entorn proper.

I jo em pregunto, l’ús que se’n fa deu venir marcat pel funcionament de la xarxa? Seguir sense demanar permís versus sol·licitar amistat, missatges curts normalment acompanyats d’enllaços versus comentaris que no cal que enllacin enlloc, gestionar tu mateixa què hi penges versus poder ser etiquetada en una foto, cerques per pàgina o persona versus #hashtags…

D’altra banda, Facebook és del 2004 – del 2007 en la seva versió en espanyol-, és a dir, va néixer en una època en que els mòbils només trucaven i enviaven sms. Twitter, en canvi, nascut el 2006, s’ha sabut adaptar molt millor a aquesta època de connectivitat total i constant. Ho demostra el fet que el 60% dels 400 milions de tuits enviats cada dia s’enviïn des de dispositius mòbils, la majoria telèfons.

Per mi, Twitter és modern, útil, una nova forma de comunicar-se i una eina amb molt potencial. En canvi, Facebook representa la versió moderna de la plaça del poble. No nego l’impacte comunicatiu que ha tingut i que té en la història de la comunicació però, al cap i a la fi, al meu entendre, és la modernització d’una comunicació que s’ha fet des del principi dels temps.

Així doncs, jo em quedo amb Twitter. I per això, ara si, m’hi trobareu entre els 232 milions d’usuaris actius que té: @laiacurcoll.

I tu de qui ets? De Facebook? De Twitter? Dels dos?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s