RSC, consum responsable i comunicació

El darrer informe de Forética sobre l’estat de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) a Espanya (també anomenada Responsabilitat Social Corporativa) assegura que la figura del “consumidor conscient” ha anat emergent durant els darrers anys.

Les qualitats tècniques del producte i el preu segueixen sent importants, però altres factors s’estan imposant també en la decisió de compra. Criteris ètics, ambientals i socials estan guanyant terreny. És el que se’n diu consum responsable i, segons Forética, s’acabarà de consolidar en un futur proper.

Ens trobem, per tant, davant un canvi de paradigma que implica un canvi en les polítiques de les empreses i les organitzacions i, sobretot, un nou repte comunicatiu.

 

Ser socialment responsable és rentable

Algunes de les dades que conté l’informe i que val la pena destacar:

  • Un 30% dels ciutadans estan familiaritzats amb el concepte de responsabilitat social i practiquen el consum responsable
  • Un 45% ha deixat de comprar algun producte com a càstig o boicot a una empresa per les seves males pràctiques
  • Un 50% ha comprat alguna vegada o amb freqüència algun producte pel bon comportament de l’empresa
  • Un 60% dels consumidors diuen que sempre escollirien el producte més responsable, encara que fos una mica més car (tot i que un 15’5% sempre escolliria el més econòmic)

Segons aquestes dades, per tant, la responsabilitat social ja no és només una qüestió de reputació sinó també de quota de mercat, o dit d’una altra manera, cada vegada més la reputació afecta al compte de pèrdues i guanys. De fet, Forética afirma que “la RSE serà un dels principals atributs de diferenciació de marca en els propers anys” i que “pot incrementar exponencialment el valor de marca i expandir els marges comercials”.

 

La importància del comportament responsable de les empreses, segons els consumidors ha anat guanyant terreny a les qüestions de mercat com el preu.

La importància del comportament responsable de les empreses ha anat guanyant terreny a les qüestions de mercat, com ara el preu.

Com s’informa el consumidor responsable?

La pregunta que ens hauríem de fer els que ens dediquem a la comunicació és com podem transmetre les polítiques de responsabilitat de l’organització per la qual treballem per tal que la ciutadania les conegui.

Segons l’informe de Forética, la principal font d’informació és el propi producte a través de la informació que contenen els envasos i manuals, de manera que el packaging és un element important de diferenciació i una bona via de comunicar no només les qualitats tècniques del producte, sinó també les seves qualitats ètiques.

També val la pena conèixer que, en general, segueixen sent predominants les estratègies Push. És a dir, que el consumidor s’informa més pels missatges que li arriben per part de la marca (la marca empeny, Push) que no pas per la cerca proactiva d’informació (Pull).

Quan el consumidor vol informar-se activament sobre la responsabilitat de les marques, l’opinió d’amics i familiars juga un paper important i també l’ús de les xarxes socials, les associacions de consumidors i les ONGs.

 

Les estratègies Push són més efectives que les estratègies Pull.

Les estratègies Push són més efectives que les estratègies Pull.

D’altra banda, la majoria dels consumidors (un 57%) asseguren que quan busquen informació sobre les polítiques de RSC els és díficil trobar-la i entendre-la. Per tant, en aquest sentit, hi ha feina per fer encara. Les directives i normatives recentment aprovades sobre transparència de la informació, poden suposar un bon impuls en aquest sentit.

Més de la meitat dels consumidors asseguren que és díficl trobar i entendre la informació sobre RSE de les empreses

Més de la meitat dels consumidors asseguren que és díficl trobar i entendre la informació sobre RSE de les empreses

 

Problema de credibilitat

L’informe parla de les diferents barreres que hi ha per tal que el consum responsable s’acabi de consolidar. Algunes d’elles tenen a veure amb qüestions econòmiques o amb la fidelitat a certes marques, però d’altres tenen un component clarament comunicatiu.

D’una banda, el fenòmen de la informació asimètrica, és a dir, la diferència que hi ha entre el volum d’informació que té el consumidor (en general té poca informació i, a més, no té perquè ser expert en tècniques de producció o en gestió empresarial) i la informació que té l’empresa (que coneix tots els aspectes i impactes socials i ambientals dels seus productes des de l’inici de la cadena de valor fins que arriba al consumidor).

De l’altra, la manca de credibilitat que actualment tenen les empreses: un 60% de la ciutadania considera que la informació presentada per les empreses és poc o gens creïble.

Queda clar, per tant, que l’empresa no només ha de buscar maneres de difondre les seves polítiques de RSC i de fer-les fàcilment accessibles i comprensibles, sinó que necessita també aliats i ambaixadors de la marca que l’ajudin a validar la informació. Les ONG i entitats socials poden ser un bon aliat en aquest sentit, cosa que pot representar també per elles una oportunitat d’establir vincles més forts amb les seves empreses col·laboradores.

Un altre recurs que tindrà un paper important seran les noves eines i aplicacions que permetin a les marques facilitar informació de sostenibilitat; i que, alhora, permetin als consumidors comparar entre diferents productes per acabar escollint-ne un. Aquestes aplicacions es podran basar en tècniques de Bigdata i la monitorització d’aspectes rellevants com ara les emissions de CO2, però també en el fet que els ciutadans puguin compartir informació i recomanacions entre ells.

 

Quina serà la tendència?

L’informe reconeix que “l’actitud favorable a la RSE és superior en perfils de major nivell d’ingressos i amb major capacitat de despesa” i pronostica que, a la llarga, una implicació en polítiques de RSE de les marques aspiracionals acabarà atraient les marques de gran consum.

En definitiva, consum responsable i responsabilitat social de les empreses aniran lligats de la mà. Tant important serà que les empreses incorporin aspectes de sostenibilitat i responsabilitat com que els ciutadans incorporin l’impacte social i ambiental en les preferències i criteris de compra.

La qüestió és: com es trobaran uns i altres, sobretot tenint en compte la poca reputació i credibilitat que tenen les empreses?

La comunicació, com en moltes altres coses, pot ser la resposta.

Anuncis

L’horror de la base de dades

Per què per moltes entitats socials la base de dades és una batalla, una creu, un via crucis? M’aventuro a assenyalar la combinació de dos factors: un, costa molt trobar una eina que s’adapti a les especificitats de cada entitat (i encara costa més si es vol que sigui una eina gratuïta o molt econòmica); i dos, és un d’aquells temes que no se sap ben bé a qui correspon. Atenció als socis i usuaris? Administració? Comptabilitat? Comunicació?

La base de dades és una pedra a la sabata. Cada “x” temps torna a aflorar sobre la taula i mai no s’acaba de resoldre definitivament. La informació que hi ha d’haver a la base de dades, la importància de no generar bases de dades paral·leles per a cada àmbit o projecte, les aplicacions que necessitaríem que tingués, la gestió que se n’ha de fer i l’actualització de les dades són debats recurrents.

 

Les oportunitats perdudes

Però el més dramàtic de la base de dades no és que costi molt aconseguir-ne una bona gestió sinó que, en conseqüència, una mala gestió de les dades genera errors, frustració i oportunitats perdudes.

Errors, per exemple, perquè les comunicacions no arriben a qui han d’arribar. El pitjor dels casos: quan arriben a nom d’una persona difunta. Llavors, “tierra trágame”. Frustració perquè qualsevol professional vol tenir totes les eines necessàries a l’abast per fer la seva feina de la millor manera possible, i una bona base de dades és una eina necessària. I oportunitats perdudes, una conseqüència que potser no és la que més destaca (sovint, quan perdem una oportunitat ni tan sols sabem que l’hem perduda) però justament per això val la pena aturar-s’hi.

 

La porta oberta

Per una organització, també pel que fa a la comunicació, tenir una bona base de dades és fonamental. Una base de dades completa, actualitzada, amb diferents camps, amb possibilitats de fer cerques i de relacionar registres diferents entre si és una porta oberta.

Una porta oberta a campanyes segmentades per públics, a dur a terme una comunicació eficaç i personalitzada per cada membre relacionat amb l’entitat. Una porta oberta a recuperar socis antics, per exemple, o per agrair a determinades persones els anys que fa que estan vinculades amb nosaltres. Una porta oberta a l’impuls de nous projectes a partir del coneixement de la base social, una oportunitat per implementar millores gràcies a qüestionaris de valoració regulars. Una porta oberta, en definitiva, a una nova manera de fer que impulsi l’entitat.

Per tant, si es contempla la base de dades com una eina al servei de comunicació, seria lògic pensar que l’equip de comunicació hauria de voler i poder intervenir-hi. Sobretot  -i més enllà de la important tasca administrativa d’introducció i actualització de dades-, seria especialment interessant poder participar en la fase d’ideació conceptual de la base de dades, ja que això serà determinant per a que sigui una eina veritablement útil.

 

Com fer una bona comunicació 360º?

En l’últim post parlava de què és la comunicació 360º.  L’objectiu d’aquest post és donar algunes pistes sobre com aconseguir dur a terme aquest tipus de comunicació.

Des de la meva experiència, diria que hi ha dos requisits bàsics i alguns processos necessaris.

Els requisits:

El primer és tenir una visió àmplia de l’organització, obrir el camp de mira i pensar més enllà dels àmbits estrictament lligats amb la comunicació. Per fer-ho cal un punt de valentia i, sobretot, molta implicació.

El segon és tenir la complicitat de la direcció de l’organització. Una estratègia de comunicació 360º implica necessàriament pensar la comunicació des d’una òptica estratègica i directiva i no merament com un instrument per donar a conèixer allò que ja està decidit.

Els processos:

Partint que la visió, la implicació i la complicitat hi són, com aplicar aquest enfoc 360º? Òbviament els mètodes poden ser molts i molt variats, però jo diria que hi ha alguns processos que són indispensables:

  • ANÀLISI. D’entrada cal una anàlisi de la situació de l’organització. Però no només en relació a la seva comunicació sinó de l’organització en la seva globalitat, i també de la competència i el sector en general.
  • DIAGNÒSTIC. A partir d’aquesta anàlisi es podrà determinar quins són els punts forts i febles de l’organització i, sobretot, quins són els reptes i quines són les oportunitats.
  • OBJECTIUS. A través del diagnòstic es podran definir uns objectius concrets, uns eixos a partir dels quals treballar. En aquest punt del procés és important recordar que cal tenir una visió àmplia de l’organització, ja que podria ser que els objectius no siguin estrictament de comunicació. No obstant, això no significa que des de la comunicació no es pugui treballar per aconseguir aquests objectius generals, al contrari. De fet, aquesta és la clau d’una bona comunicació estratègica.
  • ACCIONS. Definir accions, sistemes o processos que ajudin a l’organització a ser qui vol ser i a anar on vol anar és clau per arribar-hi. En aquest cas estem definint accions de comunicació per molt que, recordem-ho, l’objectiu potser no sigui estríctament de l’àmbit comunicatiu.
  • AVALUACIÓ. Cal preveure, ja d’entrada, com mesurarem l’impacte i l’efectivitat de les accions. I, el més important, no n’hi ha prou en haver definit indicadors, cal fer el seguiment per avaluar-los i, d’aquesta manera, poder prioritzar aquelles estratègies amb millors resultats i incorporar possibles millores.

 

Per tot plegat és necessari ser creatiu i disciplinat a la vegada i, sobretot, aplicar una òptica molt global i transversal a la feina, veient quines són les aportacions que es poden fer des de l’àmbit comunicatiu que contribueixin a la globalitat de l’organització.

Heu tingut bones experiències en aquest sentit? Coneixeu algun bon exemple de Comunicació 360º?

Què és la comunicació 360º?

És possible dur a terme una estratègia de marketing i comunicació basada en la qualitat i el concepte premium i, alhora, tenir un equip comercial que basi la seva estratègia de venda en el preu?

És possible comunicar externament que l’organització és socialment responsable i que participa en programes de promoció dels drets socials i, alhora, tenir una política laboral restrictiva i ancorada en el passat, que no contempli la conciliació laboral, la motivació dels equips, ni la participació o la formació de la plantilla?

La resposta és sí, és possible. I no només és possible sinó que, a més, es dóna. Ara bé, escenaris com aquests són els millors? Aquí, la resposta és no.

Difícilment una organització que té aquest tipus de contradiccions podrà avançar amb pas ferm cap a l’assoliment dels seus objectius. A més, i encara pitjor, aquestes contradiccions podrien acabar aflorant i minvar la seva reputació.

Així doncs, com es pot evitar? Un bon antídot és l’anomenada Comunicació 360º, una comunicació que és:

  • ESTRATÈGICA.
    Es defineix tenint en compte la globalitat de l’organització i va alineada amb els seus objectius generals.
  • INTEGRAL.
    Mira l’organització com un sistema canviant, viu i dinàmic i afecta a tots els departaments, no només al de comunicació.
  • HOLÍSTICA.
    Té en compte i inclou tots els públics – els interns i els externs- perquè el tot és més que la suma de les parts. Internament, enforteix la identitat corporativa, externament enforteix la imatge i la reputació de marca.
  • TRANSVERSAL.
    Afecta a totes les accions i canals de comunicació.
  • COHERENT.
    Coordina i dóna sentit a tota l’estratègia comunicativa de l’organització.
  • DINÀMICA.
    Contempla la comunicació com un diàleg constant de l’organització amb els seus públics i, per tant, s’ha de redefinir periòdicament en funció dels ímputs i respostes que rep.

 

La comunicació 360º és global i s'anirà imposant cada vegada més.

La comunicació 360º és global i s’anirà imposant cada vegada més.

L’objectiu últim de la Comunicació 360º és reforçar l’organització i impulsar-la per tal que assoleixi els objectius corporatius.

En principi, en un món tan globalitzat, on l’accés a la informació és molt alt i on les fronteres del que és públic i el que és privat es van diluint, aquest tipus de comunicació s’hauria d’anar imposant cada vegada més si les organitzacions volen ser fortes i tenir un paper rellevant en la societat.

Hi esteu d’acord? Creieu que és prou habitual?

Una nova relació amb els periodistes i els mitjans

En l’últim post, feia un resum de l’estudi sobre periodisme digital The new normal for news, elaborat per Oriella PR, sobre com han influit les xarxes socials en els periodistes. Un repàs a les noves maneres de treballar dels periodistes i als valors que, malgrat tots els canvis en el panorama comunicatiu, encara es mantenen o que, fins i tot, tornen a aflorar amb força.

Però… i què en fem de totes aquestes dades i informació? Com podem tenir en compte aquest estudi a l’hora de relacionar-nos amb els mitjans? Com podem utlitzar-ho per millorar la nostra manera de treballar la comunicació?

Algunes conclusions, aprenentatges i pistes que en podem treure:

  • Els periodistes utilitzen els socialmedia com a font d’informació i per a promocionar-se ells mateixos. Per tant, si a més de proporcionar-los històries podem ajudar-los a promocionar-se com a professionals enllaçant els seus articles i mencionant els seus perfils, ens ho agrairan.
  • No estan entusiasmats en les històries prepackaged dels departaments de premsa, almenys no tant com dos anys abans en què la safata d’entrada del correu era parada obligada. Haurem de trobar noves fórmules per captar la seva atenció. Una possible opció, sempre fent-ne un ús racional, seria retornar als orígens: el telèfon!
  • Les xarxes socials ens donen l’oportunitat de mantenir diàlegs amb els periodistes, d’intervenir en notícies mentre s’estan produint o retransmetent, de crear nou tipus de continguts… Aprofitem-ho!
  • Si els mitjans confien en els influencers, una bona estratègia serà activar aquells que estiguin adormits. D’una banda, podem empoderar (via comunicació interna i formació de portaveus) els diferents agents de la nostra organització perquè puguin interactuar amb els mitjans i esdevenir una veu influent en pro a la marca. De l’altra, podem identificar acadèmics, think tanks i personalitats diverses afins a la nostra organització per tal de crear sinèrgies amb ells i que actuïn com a font pels mitjans de comunicació.

Finalment, cal tenir en compte un factor que l’estudi de Oriella PR apunta però que no analitza: el “periodisme de dades” o “data journalism”. O, dit d’una altra manera, la convergència entre les dades analítiques i el reporting.

El periodisme de dades és una tendència emergent, que ja s’està estenent entre algunes de les principals capçaleres mundials. Segons Oriella, The Guardian’s Data Blog és el millor exemple d’aquesta nova disciplina.

Captura de pantalla del post sobre la reacció de Twitter davant en discurs d'Obama.

Captura de pantalla del post sobre la reacció de Twitter davant en discurs d’Obama.

Justament aquesta setmana, podeu veure una mostra impressionant d’aquesta nova manera d’explicar la realitat en aquest post de la periodista Mona Chalabi sobre Com ha reaccionat Twitter al discurs de l’Estat de la Unió d’Obama. El post permet a l’usuari comparar gràficament tres factors: els hashtags més utilitzats a Twitter en cada moment i per cada estat dels Estats Units, en relació al discurs d’Obama.

En qualsevol cas, el periodisme de dades és una nova manera de presentar la informació que segur que té camp per córrer. Caldrà estar-ne pendent!

Com han influït les xarxes socials en els periodistes?

Conèixer i entendre quines són les dinàmiques i rutines periodístiques ha estat sempre clau per les organitzacions que volen aparèixer als mitjans. Però, segueixen sent les mateixes que fa 10 anys quan la influència del món online i les xarxes socials encara no havíen irromput amb força?

L’estudi sobre periodisme digital The new normal for news, elaborat per Oriella PR en base a entrevistes amb 500 periodistes de 14 països diferents, ens dóna una bona pista sobre quin impacte estan tenint les xarxes socials en els mitjans de comunicació tradicionals.

Aquí us en faig un resum, però si ho preferiu també podeu accedir a l’estudi complet.

Cada vegada té més pes el món online: els periodistes han canviat la seva manera de treballar i, tot i que alguns valors es mantenen o afloren, també canvien els tipus de fonts més reputades.

  • Cada vegada té més pes el món online

  1. Més periodistes que mai han confessat que la majoria dels seus lectors provenen de les versions online i no del paper, i que les avaluacions dels mitjans es basen en les mètriques digitals com ara els usuaris únics.
  2. Un terç dels mitjans publica les notícies online abans que guardar-les per l’edició en paper.
  3. El mòbil guanya popularitat en el model de negoci. Estan augmentant les apps de pagament per accedir a contingut dels mitjans.
  • Els periodistes han canviat la seva manera de treballar…

  1. L’ús de blogs com a font d’informació està creixent, però només quan els periodistes coneixen qui hi ha darrera la font.
  2. L’ús personal dels socialmedia per part dels periodistes també està augmentant, ja que consideren que és una bona manera de construir la seva marca personal. Per primera vegada a la proporció de periodistes actius a Twitter ha superat el 50% (Espanya està en el tercer lloc en nombre de periodistes a Twitter) i el 30% tenen els seus propis blogs. A més, cada vegada augmenta més l’ús del Google Plus.
  3. Un 25% dels periodistes diu que escriu múltiples versions de la mateixa història, mentre es va desenvolupant. Expliquen històries en temps real.
Ús de les xarxes socials per part dels periodistes dels diferents països participants a l'estudi

Ús de les xarxes socials per part dels periodistes dels diferents països participants a l’estudi

El nombre de periodistes que tuitegen ha augmentat un 12% en només un any

El nombre de periodistes que tuitegen ha augmentat un 12% en només un any

  • Tot i que alguns valors es mantenen o afloren…

  1. El 51% dels periodistes utilitzen els microblogs per trobar noves històries i hi confien, tot i que la seva credibilitat cau en picat quan el periodista no coneix qui hi ha darrera (només hi confia un 25%).
  2. La font d’informació més preuada pels periodistes (en un 59% dels casos) són les converses amb insiders (portaveus experts, com ara analistes i acadèmics)
  3. L’estudi revela que un terç dels periodistes rebutgen la idea d’acceptar històries preconfigurades per les organitzacions. En aquest sentit, destaca la següent dada: només un 7% dels periodistes considera que els comunicats de premsa en la safata d’entrada del seu correu són la principal “visita obligada” a l’hora de trobar una nova història, l’any 2011 eren el 20%.
El tipus de fonts d'informació a l'hora de trobar noves històries està variant.

El tipus de fonts d’informació a l’hora de trobar noves històries està variant.

  • També canvien els tipus de fonts més reputades.

  1. Ha davallat molt la confiança que els periodistes tenen en els portaveus corporatius de les organitzacions. Si, l’any 2012, el 24% dels periodistes hi confiaven com a font de notícies, el 2013 només ho fa un 16%. Les figures en què més ha baixat el nivell de confiança són els polítics i els caps de marketing.
  2. Pels periodistes, els acadèmics i experts tècnics tenen més credibilitat que no pas executius, portaveus de comunicació o polítics.
  3. Pel que fa a la confiança que genera cada tipus de font, el rànquing és el següent: acadèmics o experts, experts tècnics, persones anònimes, analistes, CEOs de l’empresa, ONG, govern, lectors, polítics, agències de relacions públiques, cap de marketing i, finalment, el community manager d’una organització.
El tipus de fonts més reputades i la seva variació respecte l'any anterior

El tipus de fonts més reputades i la seva variació respecte l’any anterior

Però… què en fem de totes aquestes dades?

En aquest altre post faig un recull de conclusions, pistes i aprenentatges que en podem treure i aplicar en la nostra relació amb els periodistes i els mitjans de comunicació.

Els periodistes què hi dieu? Esteu d’acord amb les dades d’aquest estudi?

10 conceptes a tenir en compte en l’estratègia a les xarxes socials

Les xarxes socials han irromput a les nostres vides i també a les de les empreses i organitzacions. Ens han sacsejat la manera de comunicar-nos i de relacionar-nos i ho segueixen fent perquè és un món en canvi i evolució constant. Però malgrat el canvi sigui constant i el que és vàlid avui potser ja no ho és demà, aquí teniu algunes guies de com actuar: 10 conceptes a tenir en compte!

  • 1. INTERNET I LES XARXES SOCIALS SÓN I SERAN DETERMINANTS

Segons dades de l’INE, l’Eurostat i la Fundación Telefònica, el nombre d’usuaris d’internet, el nombre de llars amb banda ample, el nombre de dispositius mòbils amb connexió a internet i el percentatge de compres online no para de créixer. Veient el ritme de creixement d’internet i la implementació a qualsevol lloc i moment de les nostres vides, una organització no només no pot donar l’esquena a aquesta realitat, sinó que l’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar la seva estratègia.

Algunes dades:
Llars amb ordinador: 73’9% (2012) vs. 66,7% (2004) 
Amb connexió de banda ampla:  52,3% (2012) vs. 14’7% (2004)
(Font: INE)

Població que ha comprat online en els últims 3 mesos: 20% (2012) vs. 5% (2004) 
(Font: Eurostat)

En un any, entre el 2011 i el 2012, el nombre de dispositius mòbils amb connexió a internet s’ha multiplicat:
per 3 en el cas dels telèfons mòbils
per 7 en el cas de les tauletes
per 9 en el cas de les televisions
(Font: La Sociedad de la información en España 2012, informe de la Fundación Telefónica)

Evolució dels dipositius amb connexió a internet el 2011 al 2012. Estudi Fundació Telefónica

Evolució dels dipositius amb connexió a internet el 2011 al 2012. Estudi Fundació Telefónica

  • 2. DEL MONÒLEG A LA COL·LABORACIÓ, DE LA QUANTITAT A LA QUALITAT

El model comunicatiu ha canviat radicalment en els últims anys. Hem passat del monòleg dels mitjans tradicionals del segle XX, a la interacció de les primeres webs i després a la web 2.0 que va permetre i fomentar la conversa. Ara ja estem anant un pas més enllà, i el que es busca ja no és només la conversa sinó la col·laboració.

Aquest nou model comunicatiu ha comportat també un canvi en el marketing i la publicitat: ja no guanya qui més comunica sinó qui millor comunica, qui té un contingut de millor qualitat.

Un exemple d’això el trobem en la campanya de l’aerolínia canadenca WestJet que aquest Nadal està arrasant a les xarxes socials amb aquest vídeo:

  • 3. JA NO ÉS IMPORTANT EL QUE DIC JO

Si algú diu de mi que ofereixo un mal servei, significa que ofereixo un mal servei? I si enlloc de dir-ho un, ho diuen mil? És més veritat? I si ho diuen milions de persones? El que jo sóc és el que jo dic que sóc? O és el que els altres diuen de mi?

Quan el model era el monòleg, la gent ja parlava de les marques i les recomanava o desaconsellava als amics i familiars. Això no ha canviat, però ara és a gran escala. De manera que el que els altres diuen de mi cada vegada té més repercussió i és més important.

  • 4. NO TOTES LES XARXES SOCIALS SÓN IGUALS

Cada xarxa social té la seva pròpia dinàmica i els seus punts forts o febles. Així, per exemple, Facebook dóna molta visibilitat de marca i permet que les nostres comunicacions vagin molt lluny però, en canvi, no aporta gaire quant a SEO, és a dir en posicionament als buscadors. En el cas de Youtube, en quant a visibilitat de marca i viralitat és molt útil però, per contra, no acostuma a aportar gaire tràfic a les webs corporatives.

Així doncs, cal tenir clares les característiques de cada xarxa perquè això ens ajudarà a determinar quines hem utilitzar, com i per a què.

Aquí teniu un interessant esquema sobre les diferents xarxes socials i les seves característiques, elaborat per Dosdoce.com.

"Chuleta de las redes sociales", de Dosdoce.com

“Chuleta de las redes sociales”, de Dosdoce.com

  • 5. NO TIREM AMPOLLES AL MAR, NECESSITEM UN PLA 

Començar a llençar missatges a les xarxes socials sense haver definit objectius, públics, estratègies, to, freqüència, calendari o recursos seria tan efectiu com escriure un missatge en un paper, posar-lo dins una ampolla, tirar l’ampolla al mar, creuar els dits i esperar que arribi allà on volem arribar.

Necessitem un pla. I no pot ser un pla qualsevol, ha de ser el millor.

Llençar missatges sense una estratègia, seria com llençar al mar un missatge dins una ampolla.

Llençar missatges sense una estratègia, seria com llençar al mar un missatge dins una ampolla.

  • 6. EL PLA A LES XARXES HA D’ACOMPANYAR L’ESTRATÈGIA GLOBAL

El nostre pla de comunicació a les xarxes socials ha de respondre a les nostres necessitats i objectius com a organització, ha de ser coherent i estar en consonància amb el Pla de comunicació i ha de respondre a l’estratègia global de l’organització.

Per definir el nostre pla és important identificar les nostres fortaleses i debilitats a les xarxes, definir els nostres públics i els nostres objectius, i marcar-nos quines campanyes i accions farem, amb quina planificació i calendari i utilitzant quins recursos.

  • 7. SIGUES REAL I CONSTANT, I FOCALITZA

Per fer una bona estratègia a les xarxes cal seguir tres consells bàsics, segons detalla William Arruda en un article a la Revista Forbes.

A) Sigues real i autèntic: per aconseguir bones relacions virtuals cal ser real, humà i autèntic

B) Focalitza: és impossible arribar a tot arreu i conversar amb tothom. Pregunta’t on està la teva audiència i a on participa. Vés a aquetes xarxes i fes-t’hi present per connectar amb el teu públic. Fes comentaris per atreure’ls cap als teus perfils.

C) Sigues constant: les xarxes socials només funcionen si t’hi dediques, les relacions fortes s’aconsegueixen a base d’interaccions regulars.

  • 8. CAL APORTAR VALOR

Tu què vens? Vens pel·lícules infantils o vens somnis fets realitat? Vens tecnologia o vens innovació? Vens cervesa o vens amistat? Vens calefacció o vens benestar? De productes o serveis similars al mercat n’hi ha un munt, la qüestió és aportar un valor per tal de diferenciar-nos.

En el cas de les xarxes socials, cal aportar valor no només per diferenciar-nos sinó també per donar motius per seguir-nos als nostres possibles seguidors. El nostre públic no vol parlar amb nosaltres, nosaltres no som els seus amics; el nostre públic el que vol és que els aportem valor a través de les xarxes. La forma de fer-ho? Pot ser molt variada: des de descomptes i ofertes, a consells i informació rellevant, entre d’altres. Imaginació al poder!

  • 9. NO NOMÉS PUBLICAR, TAMBÉ ANALITZAR

Si no analitzo l’impacte de les meves accions i campanyes, no podré detectar si estic tenint èxit o no. Per a analitzar l’efectivitat cal ser constant, establir campanyes molt delimitades en el temps per poder-ne avaluar els efectes i tenir en compte múltiples variables.

Podem utilitzar les eines d’anàlisi de les pròpies xarxes, com ara les estadístiques de Facebook, i complementar-les amb d’altres programes com el Baròmetre Agorapulse o Google Analytics.

Elaborar les nostres pròpies graelles i informes de seguiment amb l’objectiu de portar un control hi pot ajudar.

  • 10. ALGUNS CONSELLS A NO SEGUIR

Més enllà de seguir una estratègia coherent i tenir un pla de comunicació que ens serveixi com a full de ruta, cal tenir clares quines són les regles del joc a les xarxes socials per evitar trencar-les. Aquí teniu alguns consells a no seguir:

  • Yo he venido a hablar de mi libro.
    A mi m’és igual el que interessi a la gent i els temes dels que més es parli, jo parlo de mi, que per això estic a les xarxes socials.
  • M’encanta parlar sol.
    No estic aquí per conversar sinó per fer un discurs.
  • Passo de l’actualitat.
    M’és igual que sigui Nadal, l’aniversari d’un mite o que hagi esclatat un conflicte mundial, jo programo els meus tuits i a descansar!
  • Per què treballar?
    Copio tuits, robo fotos, publico exactament el mateix missatge a tot arreu (Facebook, Twitter, Instagram, Linkedin…)
  • Yo pasu de pumpeu fabra  i, a +, la #la #meva #tecla #preferida #és #aquesta

Us ha servit? Creieu que hi ha algun consell més a tenir en compte? Digueu la vostra als comentaris!